dilluns, 9 de febrer del 2009

Diàleg dels governants amb l’Església Catòlica. IV part

Els governants i l’Església catòlica es poden demanar mútuament la conveniència d’avançar cap a la polifonia interna. Els cristians han de poder expressar dins de les formacions polítiques els seus criteris ètics i assumir que poden haver-hi tensions entre aquests i algunes decisions polítiques. Tensions i dificultats que, en cada cas, es resoldran a partir de la pròpia consciència personal. El mateix pot esperar-se dins de l’Església catòlica. De forma especial cal que aquesta polifonia trobi el seu encaix dins dels òrgans col·legiats de l’episcopat. Els bisbes catòlics han de mostrar amb més decisió la seva pluralitat. De tal manera que la seva natural diversitat no pot quedar anul·lada per la capacitat comunicativa d’uns determinats bisbes.

La mútua polifonia facilitarà l’enteniment entre l’àmbit polític i eclesial. El reconeixement de la diferència i pluralitat interna ajudaran a millorar la qualitat del diàleg i facilitarà no generalitzar les opinions de l’església o de l’àmbit polític.

L’agenda política està plena, i cada cop ho estarà més, de temes que posaran en evidència l’existència d’aquesta polifonia. No es tracta d’amagar-la, sinó fer-la present a la societat. El reconeixement d’aquesta pluralitat no afecta negativament ni la unitat de l’església ni la cohesió de les forces polítiques. Al contrari, els enforteix.

1 comentari:

  1. La qüestió es combinar bé les diferències que formen la pluralitat. Si un clergue esta d'acord amb el matrimoni gai i un altre clergue n'està en desacord, el problema no és que puguin ser reconciliables o no ser-lo, el problema es el cervell del primer clergue que, cal que se'l faci mirar.

    ResponElimina