divendres, 30 de gener del 2009

La pregària pública de l'islam

El govern italià ha decidit prohibit determinades manifestacions en els espais públics de particular importància des del punt de vista social, simbòlic i religiós. Aquesta prohibició ha estat promoguda pel ministre Maroni, membra de la xenòfoba Lliga Nord, com a resposta immediata a les pregàries de musulmans a la plaça del Duomo de Milà i davant de la basílica de Sant Petroni de Bolònia, entre altres indrets, a la fi d’uns actes de protesta contra la guerra de Gaza. Altres ministres de Berlusconi havien qualificat aquestes pregàries com herètiques o de provocació islàmica. Aquest qualificatius evidencien que en el govern italià hi ha persones que consideren els espais públics sacralitzats. Sense que ho hagin dit es suposa que és la religió catòlica qui li dóna el caràcter de sagrat. Lamentable. La desmesura de la decisió del govern Berlusconi contrasta amb l’actitud de la comunitat musulmana que s’ha excusat si el seu gest ha estat mal interpretat o per la comprensió del cardenal bisbe de Milà, Dionigi Tettamazi, al considerar que pregar és una necessitat i un dret fonamental.

El gest dels musulmans evidencia que la societat ha d’assumir avui com a normal l’expressió de la fe, en tota la seva pluralitat de manifestacions, dins de l’espai públic urbà. Això és així perquè en la societat moderna la fe ha abandonat l’espai privat on estava reclosa i té una presència pública real. Les prohibicions no ajuden a comprendre aquesta situació, només alimenten les pors i les actituds fonamentalistes de tota mena.

1 comentari:

  1. Ja convé un cop de ma dreta perque aqui a Espanya és a l'inrevés: son els católics estil Rouco quan fan manifes que son mal vistos.

    ResponElimina