Alguns medis de comunicació, especialment els digitals, han acusat al govern de la Generalitat d’aprovar un “projecte de llei” on es contempla que una noia menor de 16, en el cas que els seus pares no li donin el preceptiu permís, pugui sol·lictar a un jutge determinar si té capacitat per conèixer l'abast i trascendència de la seva decisió d'avortar. A partir d’aquesta notícia han començat a sortir crítiques, unes contra el Govern de la Generalitat per proposar aquesta mesura i altres contra els bisbes catalans perquè no han dit res.
Les coses no són tal com aquests informadors volen fer creure. En primer lloc, el Govern de la Generalitat, no ha aprovat cap projecte de llei. El que ha presentat el Departament d’Acció Social i Ciutadania és un avantprojecte de llei. El qual, com a tal, està sotmès a un ampli període de consulta on es poden fer moltes consideracions, observacions, matisacions i construcció d’acords per tal de poder passar d’avantprojecte a Projecte de Llei un cop l’hagi aprovat el Consell Executiu. Llavors sí que es tractarà d’un acord del Govern amb tota la responsabilitat que això comporta. Mentrestant, és un paper obert a la discussió i al consens.
En segon lloc, és gratuït afirmar que els bisbes no hagin dit res. Es que els comentaristes de la vida eclesial saben el que diuen els bisbes en les seves converses privades?, és que saben amb qui parlen els bisbes i de que parlen?. El que no hagin fet públic el contingut de les seves converses a les persones que es dediquen a alimentar els rumors dels àngels, no vol dir que estigui passius i inactius. Cal jutjar els bisbes pels resultats de les seves obres i no per les seves intencions, especialment si aquestes no són coincidents amb els judicis dels analistes anònims de la vida eclesial i les seves ganes d'enrenou i gresca. La discreció es bona consellera. Cal confiar en els nostres bisbes.
Les coses no són tal com aquests informadors volen fer creure. En primer lloc, el Govern de la Generalitat, no ha aprovat cap projecte de llei. El que ha presentat el Departament d’Acció Social i Ciutadania és un avantprojecte de llei. El qual, com a tal, està sotmès a un ampli període de consulta on es poden fer moltes consideracions, observacions, matisacions i construcció d’acords per tal de poder passar d’avantprojecte a Projecte de Llei un cop l’hagi aprovat el Consell Executiu. Llavors sí que es tractarà d’un acord del Govern amb tota la responsabilitat que això comporta. Mentrestant, és un paper obert a la discussió i al consens.
En segon lloc, és gratuït afirmar que els bisbes no hagin dit res. Es que els comentaristes de la vida eclesial saben el que diuen els bisbes en les seves converses privades?, és que saben amb qui parlen els bisbes i de que parlen?. El que no hagin fet públic el contingut de les seves converses a les persones que es dediquen a alimentar els rumors dels àngels, no vol dir que estigui passius i inactius. Cal jutjar els bisbes pels resultats de les seves obres i no per les seves intencions, especialment si aquestes no són coincidents amb els judicis dels analistes anònims de la vida eclesial i les seves ganes d'enrenou i gresca. La discreció es bona consellera. Cal confiar en els nostres bisbes.
Personalment no trobo convenient la proposta en els termes com ha estat presentada per alguns medis de comunicació. Hi ha una qüestió de fons, on la consciència personal ajuda a discernir quina és l’actuació moral adequada. En aquest sentit l’església ha marcat clarament quins són els seus principis els quals ajuden a fer el discerniment que cada cristià ha de fer. Tot i que, alguns bisbes, amb molt de seny democràtic, han indicat que, malgrat un profund desacord amb la llei d’avortament, cal acceptar el que un parlament democràtic ha decidit de forma sobirana. Dit d’una altra manera, la consideració moral particular no ha de convertir-se en delicte sancionat per llei. Però això no treu la consideració ètica i moral que cada persona, des de les seves conviccions pot fer de les lleis. Els cristians hem d’acceptar la tensió que comporta respectar la sobirania popular i la moral que neix de la condició cristiana.
Però hi ha una altra consideració més social. La construcció del consens cívic, dins del qual cal situar moltes de les lleis de regulen pràctiques i comportaments dels ciutadans, han d’estar en coherència amb la capacitat de comprensió que la ciutadania pot tenir de l’objecte de la llei. En aquest cas, no crec que els ciutadans accepten fàcilment situar per sota el 16 anys el llindar del dret de l’avortament. Resulta paradoxal que hi hagi una llei que limita el consum del tabac a menors de 18 anys i ara es pretengui que es pugui avortar per sota els 16 anys. Com tampoc entendrà la ciutadania limitar la pàtria potestat, situada fins ara fins els 18 anys, via decisió judicial. Com tampoc està socialment assumida la qüestió relativa al grau de madurés personal que pot tenir una noia de menys de 16 anys alhora d’adoptar la decisió d’avortar.
Tot aquesta problemàtica no ha d’impedir a la societat trobar la resposta adequada que cal donar a aquelles situacions d’embarassos de noies joves que, per motius de diversa índole, no són viscuts com una joia sinó com un patiment que no es pot assumir, o que poden comportar diferents graus de perillositat. Cal trobar respostes socialment comprensibles i acceptables, fins i tot aquelles que permetin resoldre els conflictes que poden donar-se entre la voluntat de la noia i la voluntat dels seus pares.
Hi pot haver el concés civic que calgui entre esglésies i governs, però sempre queda protegida per la llei la decisió de qualsevol col·lectiu a protestar contra els mandataris, i això és el que fan els denominats integristes clericals en el tema de l'avortament. Quedar-se callats és d'imbécils en aquest pais que tot bitxo te dret a tot.
ResponElimina