diumenge, 27 de maig de 2018

Aportacions per renovar l’esperit


El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

“Hem de tenir clar que prendre la creu de Jesús vol dir portar l’instrument de la pròpia abnegació, i no voler que prevalgui la pròpia voluntat, la pròpia conveniència, el propi gust, etc. I això per trobar la vida només en ell i la pau i la joia al fons del cor”. P. Abat Josep Mª Soler (13 març 2010)

“El papa Francesc recorda que la pastoral vocacional és aprendre l’estil de Jesús, que passa pels llocs de la vida quotidiana, s’atura sense pressa i, mirant els germans amb misericòrdia, els porta a trobar-se amb Déu Pare” Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell (Full Dominical d’Urgell 23 de juliol de 2017)

“Sigues sempre amb tothom el més dolç i suau que puguis” Santa Joaquima de Vedruna

dissabte, 26 de maig de 2018

Glosses per la vida quotidiana


Hi ha persones compromeses perquè siguem alliberats dels nostres sofriments. Hi ha persones que lluiten, dia a dia, per un món millor, més just i lliure. Aquestes persones han de merèixer la nostra consideració i respecte. El seu compromís no acostuma a ser sempre fàcil. Tot i les possible dificultats són constants i segueixen entregats per la causa de la justícia.

«El meu servent,
després del que ha sofert
la seva ànima,
veurà la llum i se'n saciarà;
ell, que és just,
farà justos tots els altres,
perquè ha pres damunt seu
les culpes d'ells

(Is 53,11)

En la vida, no tot és càlcul interessat o pensament entortolligat en els profits. Les relacions humanes haurien de ser més franques, obertes i sinceres. Hem d’estimar als altres sense preveure com la seva resposta pot beneficar-nos. L’amor és donació confiada i desinteressada. “Deixeu venir el nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen no hi entrarà pas” (Mc 10,14-15 )

divendres, 25 de maig de 2018

Glosses per la vida quotidiana.


La felicitat neix de servir als altres. Fa mal d’entendre, però és així. El servei a les altres persones és font d’alegria, tot i que en alguns moments pot ser motiu de patiment. L’amor sosté aquest servei i ens fa ser humils en les nostres relacions humanes. “Pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”.(Mc 9,34-35)

Les persones tenim tendència a fer capelletes i classificar els altres segons com pensem nosaltres. Ens fiem dels que considerem dels nostres i tenim tendència a ignorar tot allò que no coincideix amb el nostre pensament. Cal tenir una mentalitat més oberta i creure que la veritat es construeix a partir de les aportacions de moltes persones. “Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres”. (Mc 9,39-40)

dijous, 24 de maig de 2018

La neutralitat de l’espai públic


El conflicte amb les creus grogues a les platges ha obert un interessant debat sobre la naturalesa de l’espai públic i el seu ús. Diverses autoritats i pensadors reivindiquen la neutralitat de l’espai públic amb arguments ben comprensibles. Mereix la pena aturar-s’hi. Neutralitat és el caràcter de neutral. La definició de neutral és, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, “que no és ni de l’un ni de l’altre de dos partits en pugna”. És la primera accepció. Ben significatiu que aquesta es refereixi al terreny de les disputes partidistes. Ben d’acord amb aquesta idea. L’espai públic no pren partit. ¿Per què? Perquè en ell puguin expressar-se lliurament les diverses opcions. Seria el mateix que admetre que l’espai públic és eclèctic: “que admet diferents gèneres, diferents opinions”. En tot cas, neutralitat o eclecticisme no signifiquen que l’espai públic sigui impassible, insensible a les emocions, desinteressat o impertorbable.

L’espai públic serà el que els ciutadans vulguin que sigui. El mateix podem dir de la naturalesa religiosa de l’espai públic. Mentre les institucions públiques han de ser laiques, la societat no és laica, serà allò que siguin els seus membres. La diferència, o el matís, és important. Ho és perquè la neutralitat no vol dir silenci, sinó debat i contrast d’opinions. Per això, el sentit de la neutralitat de l’espai públic és per facilitar que les opinions puguin expressar-se lliurament, pacíficament i amb respecte. Qualsevol espai públic ha de facilitar el debat, perquè l’espai és neutre i no pren partit contra cap de les opinions. L’espai públic neutre per antonomàsia és el Parlament. Allí les opinions s’expressen i es contrasten. La paraula s’encarna en el diàleg i esdevé nexe de relació i civilització. Quan l’espai polític queda malmès en la seva funció cívica, altres espais queden ocupats per les diferents expressions de les paraules. En aquests casos, el que cal és afavorir i respectar l’ús de paraula, en les seves múltiples expressions simbòliques. El que no es pot fer és impedir l’expressió de la paraula i atacar-ne el seu ús.

dimecres, 23 de maig de 2018

Hinduisme XIII - Divine Life Society

El ioga Swami Sivananda Saraswati (1887-1963), fundà la Divine Life Society al 1936. Sivananda era una monjo hinduista amb una important formació mèdica. Deixà escrits molts llibres sobre ioga i el pensament vedante. A partir de la seva experiència mèdica va entendre que l’enfermetat era un problema per l’esperit i proposà que la millor manera per guarir-se era la pràctica del ioga. Fou un gran divulgador de la pràctica del ioga per tot el món. Un dels seus deixeble fou Swami Satchidananda el qual extengué aquesta corrent hinduista pels Estats Units d’Amèrica. Un altre deixeble fou and Swami Satyananda Saraswati fundador de l’escola de ioga Satyananda. La tècnica de ioga proposada per aquesta escola s’anomena ioga de síntesi.

Aquesta escola de ioga està en sintonia amb la filosofia vedanta advaita. L’adjectiu advaita és per remarcar que aquesta escola vedanta no contempla el dualisme. Els seguidors d’aquesta escola creuen que l’única manera de sortir del cicle de reencarnacions és assolir la unitat personal amb l’absolut (Brahma). El camí per arribar a aquesta unió és augmentar el karma positiu de les persones. Per adquirir aquesta karma les persones han de tenir les següents qualitats: serenitat, regularitat, absència de vanitat, sinceritat, simplicitat, veracitat, equanimitat, no ser irritables, adaptabilitat, humilitat, tenacitat, integritat, nobles i magnamitat. Dintre de la seva doctrina recomanen el seguiment dels dos grans principis vedas el yama i el niyama. Sivananda recomanà als seus seguidors abstenir-se de menjar carn i alguns altres productes.

A Catalunya hi ha alguns centres de ioga que diuen seguir les orientacions de Sivananda.

dimarts, 22 de maig de 2018

El sacrilegi de les creus

Aquest cap de setmana les creus grogues clavades a vàries platges en record dels presos i exiliats polítics catalans han estat arrancades violentament per bàndols d’energúmens, alguns d’ells, segons primeres informacions, amb clares filiacions d’extrema dreta. La cara d’aquestes persones, quan anaven arrancant les creus, estava plena d’odi i ràbia. L’odi i la ràbia dóna un rictus especial, fàcilment identificable. Alguns d’aquets violents autoritaris justificaren la seva actuació dient que la platja era un espai públic per la qual cosa la seva llibertat era treure les creus; també afirmaren que posar creus grogues era un acte il•legal i sacríleg. Voldria referir-me a aquesta darrera objecció: considerar la plantada de creus com un acte sacríleg. Els altres arguments tenen una refutació democràtica que, pel que veig, no ho ha entès així el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya quan defensa una asèptica neutralitat de l’espai públic. No entenem el mateix sobre espai públic i neutralitat. 

Desconec si els aïrats violents consideren sacrílega, per exemple, la monumental creu dels Valle los Caídos o les creus que presideixen els juraments de ministres i altres càrrecs polítics. No sé que pensen sobre això. La creu, a més de la significació intrínsecament religiosa, representa el símbol teològic relacionat amb la mort de Jesús tal com es commemora el Divendres Sant, té una valor cívic que transcendeix el signe cristià. En les creus la humanitat de cor obert hi veu els valors per els quals Jesús fou empresonat, condemnat i mort. Les creus no tenen significacions neutrals. Les creus grogues de les platges portaven escrites paraules com: llibertat, democràcia, justícia, respecte, tolerància, amor, etc... Ideals que tota persona de bona voluntat pot fer-se seus i poden associar o identificar amb el sentit de la creu redemptora de Jesús. La seva mort fou per fer-nos partícips d’una resurrecció on aquests ideals han d’encarnar-se en la història de la humanitat. Segurament, si algú estava fent un acte que ofenia el sentiment religiós dels cristians eren aquelles persones que arrancaren violentament les creus grogues de les platges i no qui les plantaven.

dilluns, 21 de maig de 2018

Hinduisme XII - Amics d'Amma

Els amics d’Amma són seguidors dels ensenyaments de Mātā Amritanandamayī Devi coneguda també com Amma, Ammachi o Mare. A partir d’una visió que tingué Amma de petita es considera cridada a aportar consol i benestar a totohom. No hi ha cap llibre doctrinal d’aquesta corrent. L’únic referent doctrinal és la seva identificació amb la filosofia vedanta advaita que creu que l’objectiu final de tot creient és arribar a una unitat amb Déu. Mentre no s’assoleix aquesta unitat les persones estan atrapades pel cercle de reencarnacions condicionades pel seu karma. Els seguidors d’Amma consideren que la pràctica espiritual aconsegueix canvis en l’experiència personal de tal manera que es poden dominar els sufriments, considerats producte de la ment, i així sortir progressivament del procés de les successives reencarnacions. Amma considera que només hi ha una única divinitat.

La pràctica religiosa d’aquest moviment passa per eliminar de la ment tots els pensaments que són superflus i ocupar-la amb la única idea de Déu. Els ritus més habitual dels seguidors d’Amma són: servir desinteressadament als altres; les trobades comunitàries; les lectures, la repetició d’un mantra i la meditació sobre la divinitat. La cerimònia de la trobada d’Amma amb els seus seguidors, anomenada Darshan, terme que vol dir trobada amb un sant o guru, es basa en un ritus d’abraçada. Amma abraça a qualsevol persona que se li apropi a fi de transmetre-li en seu amor. En algunes ocasiones, al final d’aquesta cerimònia, Amma fa un darshan especial anomenat Devi Bhava, que consisteix en vistir-se com alguna deessa femenina i comportar-se com la Divina Mare de l’Univers.